Marcos Pacheco Pacheco
PRIMERA FUMADA
Després de molts mesos sense fer una fornada de fums,necessitava com l'aigua poder veure alguna peça acabada,son set,només set però molt especials,demà... cinc més.
BONICA NIT D'ESTIU
Un amic responent-me a la pregunta si s'ho havia passat bé durant la presentació de la exposició,hem va dir:
-A sigut una festa molt "pacheca". Tot degut i principalment a l'inici, va ser caòtic, la entrada que vaig fer a l'espai on estava la porta de l'exposició i allà on es realitzava el piscolabis, del tot lamentable,vaig pujar la pujada amb el cotxe destarlat cremant embrague,mentre la gent hem mirava gents sorpresa(ja hem coneixen), l'automòbil carregat fins a dalt amb uns quants litres de cervesa,unes ampolles de Ribeiro,bidons de plàstic,un microones i fideuà per quaranta .
Merda! hi era tothom i no tenia res preparat,només el mestre Carlets (sempre molt professional), ja tenia el forn de raku llest per la sorpresa, menys mal i com sempre gracies als amics en vint minuts es va solucionar tot, preparar l'equip de veus,escalfar la fideuà,posar gots i forquilles,emplenar el bidó d'aigua per ficar el gel,posar música,obrir les ampolles de vi o emplenar de peces el forn. I una vegada encetades les primeres ampolles,servit el darrer plat i escoltat la primer tema, va començar a semblar-se a una festeta de nit d'estiu.
Evidentment que no va haver presentació com a tal,això que es diuen unes paraules,que parlen uns i després els altres a davant de la gent i que acte seguit tots aplaudeixen... i aquestes coses que es fan,primer perquè no tinc ni molt menys el nivell i recorregut d'aquestes persones i segon, que la proposta que m'imaginava havia de ser a més de divertida, una excusa per estar amb els col·legues i també per què no,que vegin el resultat d'el treball fet durant mesos.
Després del sopar i mentre s'obria un altre bidonet de cervesa,vam iniciar el "cachondeo" ceràmic,el propòsit era crear una jam session de ceramistes amb els càntirs bufadors,però degut principalment a motius laborals faltava la majoria de gent que han passat per la Factoria de Núvols,en Lluis Heras, en David Rosell, en Josep Mates(va tenir que marxar aviat),la Marta Martinez o l'Anna Ballesté ,una llàstima.Però la sorpresa tot i sent dos va poder fer-se,desig complert!
La "presentació" va acabar aviat,curta i maca.
Aquestes coses agrada fer-les en agraïment a ells, a l'Eva i al meu fill Èric pobret, que l'he vist poquíssim durant aquestes setmanes de fornades,brunyits i llimats,a tots els amics,que darrerament parlo molt poc amb ells o a els col.legues ceramistes que treballen fort ,sovint amb penúries,per tirar endavant aquesta professió que tant estimem. Un petó a tots!!!
QUAN LA TECNOLOGIA FALLA
No succeeix quasi mai però de vegades.......passa,tots ens refiem de les tecnologies i acabes confiant-ho tot, doncs a la ceràmica també,resulta que aquest cop a fallat el programador o el piròmetre del forn, el forn es de tres metres cúbics,la temperatura màxima de la cuita havia de ser a 1020º i tenia de finalitzar la cuita automàticament a la una de la matinada, a les sis del dematí es va parar manualment, cinc hores mes tard de la prevista i cinc hores on els cremadors no van para ni un sol instant,tothom esperava el pitjor,però tant?
El forn es va emplenar d'obra fins a dalt, aprofitant al màxim l'espai per posar-hi el major número de peces,doncs resulta que quan es va obrir l'altura màxima del pisos interiors del forn no superava 30 centímetres, impressionant,ningú dels que estava allà havia vist mai res semblat,no se sap amb exactitud però ja podia ser que s'arribés als 1400º o inclús superar-ho, un desastre
"Alarma quatre" podria ser el títol d'una espantosa peli d'en Van Damme, però en aquest cas eren les paraules que si no hagués fallat, haurien d'haver sortit en el programador del forn,aquestes paraules no van aparèixer i els efectes... son els que son.
Abans de la cuita,las peces crues pràcticament arribaven a pocs centímetres de la manta superior, els pisos van baixar mes d'un metre.
ESMALTS?
El projecte en teoria no hauria de tenir cap mena de complicació, treballo les peces al meu aire sense que ells hem diguin res i a la inversa.Doncs resulta que he estat incomode en molts moments, la meva idea era fer peces diferents a les que faig en terres sigil·lates però també volia que no fossin formes característiques de la ceràmica Vilà Clara.
Això m'ha portat a trencar bastants gerros, (a vegades penso que els ceramistes no valorem prou les formes i perfils de les ceràmica feta a torn i que el més important es com i hem què vesteixes aquesta superfície, es una pena).
Doncs aquí va ser quan vaig començar a tenir mals de caps, havia d'imaginar-me les peces esmaltades, sembla una "chorrada" però m'ha costat canviar el xip, fa molts anys que no veig esmaltat un gerro meu. Tenia dèbils imatges en el cap del que m'agradaria fer,sabia que els gruixos haurien de ser considerables i les eines de llimar haurien d'agafar el protagonisme... formes amb escalons i angles rectes però vaig pensar que si totes les peces van per aquest camí potser sigui una exposició molt personal i aquesta tampoc es la finalitat de crear una obra a mitges, hauria de haver diferencia uns dels altres, i gerros amb tapa? ja ni recordava la darrera peça que vaig fer amb tapa.....bufff! massa temps! moltes inseguretats i les idees gens treballades, però tot es posar-se i provar.
Ara que les tinc fetes estic content com han quedat, m'hagués agradat un temps mes llarg per profunditzar més en algunes formes (però crec que aquesta sensació hem passa sempre),que hi farem.....Tinc moltíssimes ganes de veure-les esmaltades
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Mal de dèsenfangment